share
Ubicat a la carretera A-6177 (via principal que connecta Andújar amb la Reial Basílica Santuari de Nostra Senyora de la Cabeza i el Parc Natural Sierra de Andújar) a 2,5 quilòmetres del Centre de Visitants que trobem un cop arribem a les Vinyes de Peñallana (quilòmetre 13 de Ctra. A-6177).
A través d'un mirador de pedra i baranes de fusta podem asomar-nos a mode de balcó per contemplar una meravellosa panoràmica del Barranc Valdeinfierno i de la Vall del Jándula des del qual podem veure un paisatge caracteritzat, geològicament, per una formació rocosa de granit anomenada Castellón de San Miguel amb una altitud d'uns 629 metres. A més d'aquí podem apreciar el popularment conegut com a Cim del Cabezo coronat per la Reial Basílica.
La vegetació que envolta el lloc i que podem veure és característica del bosc mediterrani i del Parc Natural Sierra de Andújar, amb abundància de roures, lentiscars, alzines o coscolls.
Aquest mirador es troba al costat d'un grup escultòric realitzat en pedra en el qual observem un home gran acompanyat d'un nen, aquest li indica al nen cap a on ha de mirar per veure el Santuari des d'aquest punt i que el pren de la mà. L'escultura es troba elevada per un promontori que la fa visible.
El Mirador del Peregrino es troba en el terme municipal d'Andújar, al Parc Natural de la Sierra de Andújar, província de Jaén.
Ens trobem a la capçalera de l'Arroyo de Valdeinfierno, al costat de l'estàtua del pelegrí que dóna nom a aquest mirador. Des d'aquí observem una magnífica panoràmica, en la qual destaca una successió de turons coberts de densa vegetació, al qual fosc color, deu aquesta serra el nom de Serra Morena.
Al fons trobem la Vall del Jándula i la Solana de la Verge, en la qual s'erigeix imponent el Santuari de la Verge de la Cabeza. Sovint aquest paratge es troba immers en una profunda boira, provocada per la inversió tèrmica que es produeix en els fons de la vall, que imprimeix al paisatge un aire místic.
Més proper a nosaltres es troba el paratge de Valdeinfierno, cobert per pins pinyoners, que són fruit de les repoblacions forestals efectuades entre 1940 i 1970. A la nostra dreta, trobem el Castellón de San Miguel, un magnífic exemple del relleu granític, en el qual els fracturats blocs de granit, també coneguts com a bòlids o berruecos, assemblen els carreus i almenes d'una fortalesa.
Val la pena aturar-se una mica més en aquest mirador, i intentar escoltar els sons de la variada fauna que pobla aquests turons. Al llarg de l'any, el paisatge sonor va canviant: en les assolellades matinades d'hivern escoltarem la perdiu vermella, el cucut i el pi reial. A primavera s'afegiran a aquest cor un sense fi d'aus forestals, com ara pinsans, mallerengues i tallarols.
Ja pròxim a l'estiu escoltarem els xiulets de l'abellerol o el reclam de l'oropendola. A començaments de la tardor la brama del cérvol inundarà la serra, i en els últims dies de desembre, potser tinguem la sort d'escoltar a la llunyania, el ronc miol del linx ibèric.