Salvant el riu Guadalquivir, trobem el pont romà. Investigadors locals com Carlos de Torres Laguna i José Cruz Utrera, o especialistes en arquitectura romana com Antonio Blanco Freijeiro o José María Almendral, defensen l'origen romà del pont. Tot sembla indicar que el pont es va construir a finals del segle II, en temps de Setim Sever.

El professor José Cruz Utrera a la seva obra Arqueologia d'Andújar ens descriu el pont en els següents termes: "Aquest pont està construït amb carreus de pedra arenisca de color siena o marró i fa 338 metres de longitud, 11 m d'altura màxima i 7,8 m d'amplada, que en els miradors arriba a 14,15 m. Té en total catorze ulls, dels quals els dotze del costat de la ciutat, és a dir, de la vora dreta del riu, són de mig punt i els dos restants són escarzans, construïts a mitjan segle XIX per l'arquitecte Sr. Pequeño, en substitució de diversos dels antics. L'arc major, el novè comptant des de la vora dreta, té una altura de 9 m i una llum de prop de 12 m. Com el gran pont de Mèrida, ofereix desguassos o arcuets de desguàs sobre les pilastres per facilitar el pas de l'aigua en les grans avingudes. El nombre d'aquests desguassos és de deu, dels quals els quatre primers són de forma circular. L'estribor o pilastre situat entre els arcs cinquè i sisè no té desguàs, sent la pilastre més ampla la que està entre els arcs quart i cinquè. Les pilastres estan provistes de tajamars de secció triangular i coronats amb barret piramidal aigües amunt i gairebé semicirculars aigües avall, amb l'objecte pràctic d'encausar i distribuir la corrent cap a l'interior dels arcs. A més, aquests tajamars tenen la funció estètica, molt pròpia dels romans, de diferenciar els dos fronts de l'obra. Aquestes característiques tècniques fan que es pugui aventurar, amb molta precaució, la data de la seva construcció inicial a finals del segle I o principis del segle II de la nostra Era".

Tres importants remodelacions s'han realitzat al pont al llarg del temps: la primera, al segle XV, gran part de les marques de picapedrer que existeixen al pont són d'aquella època; la segona, a començaments del segle XVII, i la tercera, al segon terç del segle XIX, en la qual es van substituir els cinc arcs que limitaven amb la vora esquerra del riu per dos arcs escarzans.

Probablement la primera remodelació es realitzà a finals del segle XV, ja que el 1491 l'alcalde major d'Andújar, el batxiller Juan Alfonso, sol·licitava als Reis Catòlics autorització per realitzar les obres necessàries al pont "perquè el riu del Guadalquivir va deixar d'anar per la mare vella, per on solia anar s'ha trencat", argumentant que "s'havia de fer nous ulls des de prop del pont fins on aquest dit riu solia estar la mare vella va fer als veïns d'ella -Andújar- portar noves pedres al dit pont". (1)

Van durar diversos anys les obres, pel que el cabildo d'Andújar sol·licità que la sisca que pagaven els veïns de la ciutat es fes extensible a les poblacions de la seva jurisdicció, la qual cosa suscità l'oposició d'algunes d'elles. A l'octubre de 1494, els Reis Catòlics manaven "paguin els veïns de La Figuera -La Higuera- en la contribució del pont" (2). El 1496 el cabildo obtenia dels reis que la contribució dels veïns d'Andújar al pont no fos en hores de treball sinó en diners, ja que aquelles careixien, en general, de tota efectivitat. (3)

Les actes capitulars del segle XVII fan nombroses referències a l'estat dolent en què es trobaven els trams immediats a les vores del riu. El 1609 les obres de reparació es van elevar a 50.000 ducats, dels quals una setena part li correspondia a la ciutat i la resta a les poblacions que es trobaven a cinquanta lliures al voltant. En aquella ocasió es va haver d'intervenir en tres arcs del pont, que amenaçaven ruïna, i que es trobaven a la vora esquerra. El 1645, les obres que es realitzaven al pont des de 1642 estaven a punt de malmetre's per falta de fons econòmics. Al setembre de 1698 es deia: "el primer arc de l'entrada del pont està a punt de venir-se a baix", pel que era necessari construir "un arc de cinc varas per igualar-lo".

Al segle XVIII es van fer dues actuacions al pont. La més important va ser la de l'any 1719, que va suposar la reparació dels arcs de la vora esquerra, és a dir, els de l'entrada des de Còrdova, mentre que l'actuació de l'any 1777 va ser de menor consideració, ja que va consistir fonamentalment en empedrar la seva calçada i altres reparacions de poca importància.

Al primer terç del segle XIX la corrent del riu va deteriorar de nou les arcades de la vora esquerra. El 1824 el Consell de Castella manava un arquitecte a la ciutat perquè reconegués el pont i proposés el tipus d'obra que necessitava. El 1825 la ciutat oferia 300.000 reals per a les despeses de l'arregl del pont, proposta que no es materialitzaria ja que el 1829 les obres no s'havien iniciat. Acabada la Primera Guerra Carlina, durant la Dècada Moderada (1844-1854) és quan les obres havien d'executar-se, optant, com hem deixat assenyalat anteriorment, per substituir els quatre arcs últims per dos escarzans de gran llum.

Associació d'Amics del Patrimoni d'Andújar

1. Arxiu General de Simancas. Comissió signada a la ciutat de Còrdova pels Reis Catòlics el 16 d'agost de 1491.
2. A.G.S. Resolució signada pels Reis Catòlics a la vila de Madrid amb data de 11 d'octubre de 1494.
3. A.G.S. Document datat a Burgos el 26 d'octubre de 1496.