Mequinenza, poble de Saragossa pertanyent a la comarca del Baix Cinca (Baix Aragó-Casp). Està a una distància de 135 km de Saragossa. Geogràficament està situat al SE. de Saragossa per carretera N-II o autopista A-2, amb desviament a 16 km al S. de Fraga a carretera N-231, a la serra de Mequinenza, al costat de la ribera del riu Ebre. Topogràficament està a una altitud de 75 metres i cobreix una superfície de 307,2 km2.

Mequinenza es troba situada a l'extrem oriental de la província de Saragossa a la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca. La seva singular ubicació ha influït tant en la seva història com en l'parla i caràcter dels seus habitants. Entre els anys 1957 i 1964 es va construir l'embassament per a aprofitament hidroelèctric, el qual ha format un gegantí llac artificial anomenat Mar d'Aragó, que arriba fins a Escatrón. Avui és escenari d'esports nàutics.

Actualment l'economia d'aquest municipi es basa en mines de lignit, indústria tèxtil, ramaderia porcina i ovina, agricultura de secà i regadiu orientada cap al cultiu de fruiters i una indústria turística amb potencial de futur. La peculiaritat de la zona ha contribuït en els últims anys al desenvolupament d'una riquesa ornitològica i una flora de ribera que impulsen l'estudi i el contacte amb la natura.

La inmillorable posició estratègica de Mequinenza s'ha traduït en la continuïtat històrica del seu nucli urbà. S'acostuma a identificar amb la romana Octogesa i se l'ha considerat seu episcopal. S'han excavat restes de l'Edat de Bronze a la necròpoli de la partida de Les Castellets.

Durant l'etapa musulmana es va anomenar miknesa en honor a la tribu bereber que aquí es va establir. Era una fortalesa de la Marca Superior, i després, del regne moro de Lleida, quan la va conquerir Alfons I el Batallador amb la finalitat d'aïllar Fraga (1132). En aquell temps es va anomenar Michineça i poc després Michinença, evolucionant fins a ser Mequinenza.

El punt d'interès turístic més important de Mequinenza és el Castell, un dels millors que l'art gòtic va llegar a la Corona d'Aragó. Construït entre els segles XIV i XV, va ser rehabilitat com a residència d'ENHER en els anys 60. La seva planta és un quadrilàter irregular reforçada en alçat per set torres, totes rectangulars excepte una, la més robusta, que és curiosament de planta pentagonal. L'edifici s'alça gairebé al voral d'un gran precipici, la qual cosa li confereix un emplaçament des del qual es pot contemplar l'espectacular paisatge sobre la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca i les seves serralades veïnes. Existeix, a més, nombroses zones arqueològiques per tot el terme municipal, entre les quals cal destacar l'interessant jaciment dels Castellerts.