Constitueixen el monument més rellevant i conegut d'Alange. Tot i que probablement el seu origen és anterior, sabem que ja existien a l'època de Trajà i Adrià, segle III. Són Termes de tipus medicinal, aprofitant les propietats curatives de les aigües i es troben ubicades al sector més baix del poble, al peu del Cim de la Mesilla.

Als anys 30 van ser declarades pel govern Monument Nacional. I el 1993 són declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La construcció romana és un edifici rectangular en el qual s'allotgen dues cambres idèntiques circulars, destinades una per a cada sexe, a les quals s'accedeix per una inclinada escala de pedra. Al centre de les cambres es troben les piscines, també circulars. Aquestes cambres es tanquen en el sostre per dues voltes semiesfèriques amb lluernes al centre.

Després de passar diversos segles en abandonament després de l'ocupació romana, i sense l'existència de dades que provin la seva utilització per part dels àrabs, la instal·lació termal es restitueix per a ús públic cap a finals del segle XVIII, tot i que és a començaments del segle XIX quan s'inicien les reformes i es construeix l'edifici actual. Per tant, la construcció de El Balneari, té parts d'època romana, parts del 1820 i altres del 1860, a més de les reformes posteriors.