Abans de començar el recorregut, es recomana als aficionats a l'ornitologia fer una parada al costat del Charco de la Virgen, petit embassament d'aigua situat a la dreta de la carretera abans d'arriba... (més +)

Abans de començar el recorregut, es recomana als aficionats a l'ornitologia fer una parada al costat del Charco de la Virgen, petit embassament d'aigua situat a la dreta de la carretera abans d'arribar al pont i al camí d'inici de la ruta, on es pot veure cabussó xic i corb marí gran a l'hivern. El propi pont de Carrión és molt adequat per observar oreneta de cua roja i tot tipus d'oreneta, així com abellerols i ocasionalment la llúdriga. Un cop iniciat el recorregut hem de travessar una granja i al final de les seves instal·lacions ens desviem cap a la dreta seguint un camí que ens acosta al riu Gévora. Caminarem paral·lels al riu amb devesa de sureres a la nostra esquerra i vegetació típica de ribera formada per freixes, salzes, alzers i joncs a la dreta. Constitueix una zona de trànsit entre aquests dos hàbitats amb una gran riquesa ornítica, amb espècies com el gaig blau, l'oronet, el gaig, el merla, diverses tallarols, l'esparver comú, la cadernera, la perdiu vermella, etc. Creuem diversos rierols tributaris del riu principal. En un d'ells la força de l'aigua en època de pluja ha creat una sèrie de talussos a la vora on s'ha instal·lat una nutrida colònia d'abellerols, ocells colorits que excaven els seus nius a les parets de terra. Passem al costat d'una surera de gran port, que contrasta amb la joventut de la resta d'exemplars de la devesa circumdant. A poc a poc, la devesa es va aclariant donant pas a terrenys més oberts coberts de pasturatge esquitxats de garrigues i sureres aïllades, on la ovella és el bestiar predominant. L'elani blau, petita rapinyaire d'inquietants ulls vermells, otea el paisatge a la recerca de ratolins i topins des del seu atalai. Arribem al Molí de La Ferradura. Desviant-nos cap a la dreta, entre garrics, garrigues i adelfes, arribem al riu al costat d'una petita presa i escala piscícola. Aquesta zona és caçador habitual de la martina pescadora, a més es poden veure altres espècies típiques de ribera com el martinet blanc i cendrós, el pit-roig, el tallarol de cua roja, el rossinyol comú i el bastà, l'ànec reial, el corriol gros i el mosquiter comú a l'hivern. Les aigües del Gévora en aquest tram han patit una important pèrdua d'espècies piscícoles autòctones i escasses, principalment per la introducció d'espècies al·lòctones molt voraces com el peix sol, el black-bass, el peix gat o la gambúsia; tot i que encara es poden observar barbs, carpes i pardilles. Entre les còdols de la vora podrem trobar petxines d'una gran nàiada (erròniament anomenada musclo d'aigua dolça) que pot arribar a assolir els 15 cm de longitud. Tornant al camí principal passem per un altre molí, construït amb pedra i adob; poc després el camí gira cap a l'esquerra i després de travessar un pas de bestiar s'allunya del cabal principal seguint el cabal del rierol Landrua que aviat travessarem. Aquests rierols estan sotmesos a una severa estiueig assecant-se completament a l'estiu; es troben coberts per àmplies zones de jonc, esbarzers, majuelos, rosers silvestres i adelfes, espècies adaptades a aquestes condicions extremes i que constitueixen importants corredors i àrea de refugi per a la fauna de la vall com texols, guineus, turons o meloncillos. Entre les aus es troben moltes de les ja esmentades i altres com la tórtora comuna, el cucut, el xotacabra marro, el becada menor, el busqueret, el tallarol comú, el pardal de molí, el bec de corall i tot tipus de fringíl·lids. El camí va pujant per una devesa jove en regeneració. Des del punt més alt, després de passar el cortijo de Masala Chavera, podrem gaudir d'una estupenda vista panoràmica de tot el nostre entorn: La Serra de La Caraba i el castell d'Alburquerque al nord i grans extensions de devesa entre les quals destaca una repoblació de pi pinyoner al nord-oest. Després del cortijo, el camí descendeix per una vessant coberta per sureres acompanyades per plantes d'olor intens com garrigues, tomillo, murta i ruda. Durant el recorregut ens sobrevoen diverses rapinyaires com l'aligot, els milans negres i reials, l'àliga calçada, el busqueret ratonero, la culebrera, l'àliga reial, l'almogàver, el voltor comú i fins i tot, algun voltor negre, provinents de la Serra de San Pedro. Amb un gir del camí cap a la dreta ens acostem a una repoblació de pins pinyoners, i després de passar el rierol Monte Fosc cobert per adelfes i espessos esbarzers, continuem pel camí més baix de la dreta que discorre entre els pins i el rierol. Acompanyats per l'agradable olor dels pins i per aus com el pica-soques comú, el pica-soques blau, el mallerenga capellot, el reietó ratllat o el picot reial, arribem de nou al riu Gévora. La vegetació de ribera està en procés de regeneració després d'eliminar els eucaliptus existents, afavorint espècies com el freixe i el salze amb l'objectiu de recuperar el bosc de ribera. Les tions dels arbres tallats són excel·lents posadors per a diferents aus. Entre la fauna destaquen la martina pescadora, les bugaderes, la garceta comuna, la martina pescadora, el busqueret, el corriol gros i xicot, el corriol petit o les tortugues leproses. Durant els mesos freds, en els diferents trams de la ruta, podrem gaudir d'espècies d'aus hivernants com el milà reial, el mosquiter comú, la tallarol capellut, l'avetarda, l'agachadissa comuna, la guatlla perdiz, el corb marí gran, la colometa roquera, el llucaner o el camallarga. Passem el Molí de Les Tres Cantonades i una tanca que no hem d'oblidar tancar després del nostre pas ja que hi ha bestiar vacu. Al poc temps comencem a pujar per una vessant coberta de sureres joves i dens matollar, compost en la seva majoria per jara pegajosa. Arribats al punt més elevat del camí tindrem unes esplèndides vistes sobre el cabal del Gévora al fons de la vall i dels Riscos de Higüela, impressionants penya-segats rocosos que flanquegen el pas del riu i sobre els quals una nutrida colònia de cigonyes blanques han construït els seus nius, que a base de l'aport anual de branquetes assoliran un considerable tamany i pes. Abans d'arribar al cortijo de Paiva, descendim cap a un rierol, el creuem i tornem a pujar en direcció als Riscos. Podem donar per finalitzada la ruta als peus de les formacions rocoses on és possible observar aus com el roquer solitari, la cogullada de muntanya, el busqueret de muntanya o el pit-roig fum. Els forats i prestatges que ofereix el roquedal són lloc de niar de la nostra major rapinyaire nocturna, el mussol reial, el Gran Duc i també del xoriguer vulgar. Cabe la possibilitat de passar a l'altre costat dels Riscos seguint el camí i travessant una explotació porcina fins a desembocar a la pista dels Conillers.
(menys -)