Les planes cerealístiques de l'est de Salamanca van tenir en aquesta important vila el seu principal enclavament urbà. Des del segle XIV, va gaudir de privilegis per celebrar fires i mercats, que van afavorir el seu caràcter mercantil i urbà. El virrei de Nàpols, Don Gaspar de Bracamonte i Guzmán, benefactor i mecenes, va fundar el convent de les Mares Carmelites, veritable museu de pintura napoli... [+ info]

Les planes cerealístiques de l'est de Salamanca van tenir en aquesta important vila el seu principal enclavament urbà. Des del segle XIV, va gaudir de privilegis per celebrar fires i mercats, que van afavorir el seu caràcter mercantil i urbà. El virrei de Nàpols, Don Gaspar de Bracamonte i Guzmán, benefactor i mecenes, va fundar el convent de les Mares Carmelites, veritable museu de pintura napolitana. Un tranquil passeig per les àmplies places porticades permet gaudir del seu caràcter castellà. Descobrir els seus enclavaments essencials resulta senzill gràcies a la nova senyalització turística que conforma la Ruta Urbana del conjunt. Després, i com a merescuda recompensa, una degustació de la gastronomia local que es fonamenta en l'assat, encumbrant al tostó al més alt de la seva cuina. Tan decisiu en la història de Peñaranda com la concessió de mercat en el segle XIV va ser que a partir del segle XV la vila quedés lligada al llinatge dels Bracamonte, arribat des de França durant l'Edat Mitjana, i que Juan de Bracamonte revitalitzés a començaments del segle XVI el mercat dels dijous. El nom actual de Peñaranda de Bracamonte va ser motivat per la concessió de Felip III del títol de comte de Peñaranda a Alonso de Bracamonte el 1602. És el moment d'esplendor de la vila, que de la mà dels seus senyors, especialment amb Gaspar de Bracamonte, coneixerà entre els segles XVI i XVII un gran dinamisme comercial, la realització d'importants edificis i adquisició de notables obres d'art. La causa que molt d'aquell esplendor no hagi arribat fins avui està en l'explosió d'un magatzem de municions que va volar el 1939 destruint una part important de la ciutat i moltes vides. Les places de Peñaranda, el cor del seu conjunt històric, són aquest imant incontestable al qual es dirigeixen, del qual parteixen o surten, tots els seus camins. Elles són la seva raó de ser, l'espai necessari que requeria un mercat cada vegada més atapeït de mercaderies. Per això a Peñaranda la seva plaça es va desglossar en tres fins a conformar un recinte ampli i porticat, un mateix recinte en el qual, no obstant això, cada plaça va aconseguir preservar la seva pròpia personalitat.