La Tapada dels Comtes d'Avilez és un espai verd requalificat per l'Ajuntament de Santiago do Cacém com a jardí públic de recreació, situat a la zona noble de la ciutat de Santiago do Cacém: el Centre Històric. Situada a les darreres del Palau dels Comtes d'Avilez, és un espai de lleure i retir espiritual. El parc va ser projectat i iniciat abans de 1901 pel jove 4t comte d'Avilez, però va ser la seva mare, la comtessa D. Maria Carolina, qui després d'aquest any (en què van morir el fill i el marit, el 3r comte, en l'espai d'un mes) va desenvolupar la transformació de l'espai fins als primers anys de la dècada de 20 del segle XX. Pensada inicialment com a jardí botànic d'inspiració romàntica, la Tapada inclou diversos edificis remarcables, tant pel seu caràcter revivalista com pel curiós traçat arquitectònic. Al centre del parc es troba la Capella de Sant Jordi. Es tracta d'un petit temple revivalista i eclèctic, amb terrassa, resguardat per una reixa d'arcades neogòtiques, amb una façana monumental que recorda una catedral amb les seves dues torres i portal en arc apuntat, rematat per l'escut d'armes dels comtes d'Avilez. Aquesta capella, acabada el 1902, es va convertir, per a la comtessa, en un memorial dedicat als 3r i 4t comtes d'Avilez. Davant de la capella es desenvolupa la terrassa sobre el pati i els teulats del palau, resguardat per una reixa d'arcades neogòtiques, mentre que darrere de l'edifici es troba un espai pla al creuament de diversos camins del parc, abans del túmul del Bem Mirado, cavall preferit del 4t comte, que va morir vell a la dècada de 1920. Al nord es troba el Jardí de les Aromàtiques, un petit fontanar amb dipòsit i el pou/cisterna de boca quadrangular, assentat en sòlides arcades de pedra. Més amunt, en aquest costat del recinte, es pot veure el que resta de l'Estufa Neogòtica, un curiós edifici de planta triangular i equilàtera amb arestes vives, que va ser originalment rematat per un sostre de tres aigües, amb dues finestres i una porta d'accés en arc apuntat. La casa de te, edifici de dimensions reduïdíssimes i de planta quadrilobada, amb coberta de diverses aigües i revestiment inicial rústic (tirolès), té un portal manuelí (probablement tret de les runes del castell) a la façana principal, davant del qual es troba una petita terrassa (el quart lòbul de la planta) coberta per una pavimentació de petits còdols blancs i negres, a la qual s'accedeix per esglaons fets amb mitges moles. Segons testimonis recollits encara en vida d'una criada de la comtessa, aquest edifici no servia per a confeccionar el te o menjars, sinó per a guardar el tren de cuina i algun mobiliari. Era freqüent que la comtessa prengués te davant d'aquest espai i tot el moment era de gran refinament, precedit per un petit seguici de la criadatge que portava el te i algunes delícies del palau. També té una gruta artificial, fora del circuit dels visitants, amb entrada a mig de l'escala d'accés a la tapada, des del pati del palau, constituïda per un sinuós corredor i una sala il·luminada per una escletxa voltada al pati.