Al lloc on avui s'aixeca la Torre de Gando existiren quatre fortificacions anteriors. La primera la construí cap al 1360 un grup de frares franciscans procedents d'Aragó i Mallorca, amb la missió de contactar amb els indis i evangelitzar-los. Foren fets presoners i assassinats destruint la torre. La segona fortificació fou construïda per Don Diego de Herrera el 1457. Tot i que en principi Herrera es guanyà la confiança dels guanartemes, aviat els indis es cansaren dels desmanes de la guarnició i incendiaren la fortalesa. Dos anys més tard es tornà a aixecar, enfocada a protegir-se dels atacs dels portuguesos, sent presa per Diego de Silva al capdavant d'una escuadra lusa. Cap al 1554, amb l'illa ja sotmesa a la Corona Espanyola, el Governador Rodrigo Manrique, construí la quarta torre, per prevenir atacs dels pirates. Finalment, la torre actual, fou edificada per Don Andrés Bonito de Pignatelli en el segon terç del segle XVIII. Intervingué en la defensa de la badia davant el doble atac britànic de 1741 i en la defensa del vaixell espanyol El Canario. En guerra, allotjava trenta homes que impedien el desembarcament de corsaris i protegien els vaixells que hi fondejaven. En temps de pau, la guarnició es componia de dos soldats, un d'infanteria i un altre artiller, reforçats per la nit per dos milicians, manejant tres peces d'artilleria. A finals del segle XIX es considerà inútil per a l'Exèrcit, emprant-se des de llavors com a oficines de la Comandància de Marina, cuina i magatzem de pescadors. El 1956 l'Exèrcit de l'Aire la converteix en polvori, sent abandonada el 1960. Dotze anys més tard, propiciada per la construcció de la segona pista de l'aeroport, s'inicia la seva restauració. El 1982 s'inaugura a la torre el Museu d'Aeronàutica Canària, la seva funció actual.