Els antics palaus del poder
L'inici de la signoria de Castruccio Castracani està marcat pel clar canvi dels llocs de poder dins de la ciutat. Els antics palaus del govern municipal a la plaça San Michele in Foro perden importància en el context urbà paral·lelament a les magistratures que representen: són l'església de San Michele in Foro, on es reuneixen els 550 membres del Consell Major del Comú de Lucca i els Palaus Municipals connectats a l'església, on resideixen el Potestà, màxim magistrat ciutadà, els Ancians i el Gonfaloniere.

La naixença del Palau i l'Augusta
Castruccio tria la seva residència més al sud, al barri de Porta San Pietro. El 1316 lloga de la família dal Portico dos palaus contigus al carrer de San Dalmazio, el primer nucli del futur Palau Ducal. El 1322, per protegir-se de conjures i aldarulls, construeix al voltant d'aquesta residència un ampli recinte: la fortalesa Augusta, que engloba un cinquè de tota la ciutat. Edificada amb gran velocitat, la fortalesa està defensada per 29 torres i quatre portes d'accés, el seu traçat rectangular amb un costat adossat a les muralles de la ciutat, discorre a l'oest al llarg de la plaça della Magione, al nord pel Corso Vittorio Emanuele II, a l'est des de la plaça XX settembre fins a la zona del Teatre del Giglio. El 1324 Castruccio adquireix dels germans Giano i Guido dal Portico tot el primer palau i part del segon. Els dos edificis tenen tres plantes, amb planta baixa coberta amb voltes i amb alguns porxos; el primer palau està a més caracteritzat per un petit pati interior amb pou, el segon, per la presència a la darrera planta de la capella privada de Castruccio. Les dues construccions es trobaven a la cantonada nord oriental de l'actual Pati dels Suïssos i al costat on avui s'aixeca la Loggia di Ammannati. Entre el 1322 i el 1325 Castruccio compra altres cinc cases privades al llarg del costat meridional del Pati del Senyor i fa aixecar un nou edifici al costat del palau al costat nord. El projecte per a la realització d'un únic gran complex articulat al voltant del pati resta interromput després de la prematura mort del Duc de Lucca el 1328.

1370 la ciutat s'apropia del palau
La fortalesa Augusta i el Palau del Senyor són el símbol de l'opressió estrangera sobre Lucca del 1328 al 1369. El valor simbòlic de centre del poder ciutadà és ben present el 1369 quan l'emperador Carles IV de Bohèmia repren possessió del Palau i restitueix la independència als lucchesos. Només dos dies després de la partida de l'últim representant de l'emperador, el Consell dels Ancians i el Gonfaloniere es traslladen al Palau manifestant així als ciutadans el retorn a la plenitud dels poders. El 3 d'abril 1370 es delibera l'enderrocament de la fortalesa Augusta. El 31 de juliol 1370 el Consell General estableix que la ciutat serà governada pel poble i l'1 d'agost tots els ciutadans per primera vegada es reuneixen al Pati del Palau per prestar jurament de fidelitat i aprovació al nou ordenament constitucional reapropiant-se de les institucions i del palau que ha estat el símbol dels governs tirànics durant més de 50 anys. El nou Palau dels Ancians pateix nombrosos treballs d'adaptació per acollir les noves magistratures, als anys al voltant del 1390 es treballa encara en la restauració de les cases al llarg del costat meridional del Pati on troben allotjament nombrosos oficials en servei, es renova la porta d'accés oriental i les escales interiors; la torre del palau restaurada està dotada de noves campanes.