La construcció del Palazzo Pfanner data del 1660. Van ser els Moriconi, membres del patriciat mercantil luccès, els que van encarregar-ne l'edificació. Abocats a la fallida econòmica, els Moriconi es van veure obligats el 1680 a vendre l'edifici als Controni, també mercaders de seda que havien ascendit a la noblesa. [+ info]

La construcció del Palazzo Pfanner data del 1660. Van ser els Moriconi, membres del patriciat mercantil luccès, els que van encarregar-ne l'edificació. Abocats a la fallida econòmica, els Moriconi es van veure obligats el 1680 a vendre l'edifici als Controni, també mercaders de seda que havien ascendit a la noblesa.

Els Controni es van dedicar a l'ampliació de l'edifici: cap al 1686 van supervisar les obres per a la realització de l'escala monumental segons el projecte, es presumeix, de l'arquitecte luccès Domenico Martinelli, actiu sobretot a les capitals europees de Viena i Praga; a principis del segle XVIII van encarregar, amb tota probabilitat a Filippo Juvarra, la requalificació del jardí posterior; i sempre en el mateix període van encarregar a pintors 'quadraturistes' locals la decoració de les voltes de l'escala i dels interiors de la residència nobiliària.

La història de la família Pfanner s'entrellaça amb la secular història del Palazzo cap a mitjan segle XIX. De fet, va ser Felix Pfanner, cerveser natiu de Hörbranz (Àustria), però de família bavaresa, qui va adquirir progressivament tota l'estructura després d'instal·lar-hi, a partir del 1846, la seva cerveseria, una de les primeres d'Itàlia. La històrica Birreria Pfanner, agradable lloc de producció i degustació situat entre el jardí i les bodegues del Palazzo, va tancar el 1929. El Palazzo és encara propietat de la família Pfanner, la qual, a partir del 1995, ha emprès una important obra de valorització promocionant-ne la restauració i l'obertura als visitants.

Amb els seus prats herbosos, les floracions ornamentals, les plantes de gran alçada i les basses de llimones que acompanyen la monumental sèrie d'estàtues del segle XVIII que representen les divinitats de l'Olimp grec i les Quatre Estacions, el jardí del Palazzo Pfanner, ben visible des de les dues diferents perspectives de les Muralles urbanes i de l'escala, representa un preuat exemple de jardí barroc situat al cor de la Lucca medieval. La bassa octogonal situada a la intersecció dels dos carrers centrals i l'elegant llimonera al nord, ornamenten un espai verd que a la fi del segle XIX, en plena Belle Époque, va fer de marc a la Birreria Pfanner i, més recentment, el 1996, va ser triat com a localització per a la pel·lícula "Retrat de senyora", interpretat per Nicole Kidman i John Malkovich.

L'escala monumental, immortalitzada en la famosa pel·lícula de Monicelli "El marquès del Grillo" (1981), condueix a la residència nobiliària constituïda per un ampli saló decorat per Pietro Paolo Scorsini al primer segle XVIII, per sales laterals ricament moblades, per una cambra on es va desenvolupar l'idil·li, el 1692, entre el príncep Frederic de Dinamarca i la nobildona luccesa Maria Maddalena Trenta, i per una cuina històrica.

La residència acull una exposició permanent d'instruments mèdico-quirúrgics de finals del segle XIX que van pertànyer a Pietro Pfanner, eminent metge, filantrop i alcalde de Lucca de 1920 a 1922.